dissabte, 18 de juny de 2016

THE CONJURING 2: THE ENDFIELD POLTERGEIST (2016)

Expedient Warren: El cas Enfield

Director: James Wan
Repartiment: Vera Farmiga,  Patrick Wilson,  Frances O'Connor,...
Valoració: 7/10

Val a dir que jo sóc més del terror de pelis com The Witch que no pas aquestes de "sustos" i efecte. De fet, la primera part de The Conjuring no em va entusiasmar massa. El "susto" i la por no són el mateix. James Wan funciona creant "sustos" però no creant terror.

Anem al gra. Ara tenim aquí la segona part de una de les pelis que més èxit va tenir en el camp del cinema de terror dels darrers anys. I sí, primer hi va haver els spin off d'Annabelle (de la que ja està en marxa una segona part tot i ser una merda la primera). O sigui que estirem el fil d'allò que va funcionar a la primera fins a veure on arriba. Com a mínim farem caixa, deuen pensar.

No ens enganyem. La peli està bé. Segueix molt l'esquema de l'anterior i no deixa de ser un cas més de la parelleta Warren. No se li pot negar a James Wan que sap moure bé la càmera i crear un tempo ideal per a aquests tipus de pelis. És millor aquesta que Insidious per exemple? Per a mi és el mateix tot i que Insidious em va agradar més tot i ser una versió moderna del Poltergeist dels 80.

Com deia, tornen en aquesta segona part el matrimoni Farmiga-Wilson (els Warren del títol en espanyol) ara amb un altre cas de cases posseïdes i a més amb problemes personals que no acabo d'entendre. Aquesta segona part té tot el què vols en aquestes pelis: aparicions, levitacions, veus cascades insultant-te, soterranis, miralls, sorollets,... o sigui que si t'agrada això, t'ho passes molt bé. Fins i tot crec que hi ha un homenatge al Babadook...

Cal reconèixer que en un terreny tan sobre explotat com el de les pelis de possessions-poltergeist, etc. que encara hi hagi algú que et mantingui atent és un punt a destacar. I suposo que ho aconsegueix, no tant per la història que és el mateix de sempre, sinó per saber portar la càmera, posar la música on toca i subministrar els "sustos" quan ha de ser. A mi personalment el que no m'acaba de "quadrar" és quan fusiona les dues històries (el poltergeist de Endfield i els problemes de la família Warren). Tampoc m'acaba de convèncer (com no ho va fer a The Conjuring, aquests personatges centrals creats per a "fer por" que s'inventa; abans l'Annabelle i ara la Monja).

Però bé, si ets amant del gènere, la gaudiràs molt perquè recordem un cop més que aquest és un gènere molt maltractat on tothom i posa cullerada i no en treu mai res que es pugui mínimament menjar. James Wan és un bon cuiner del gènere. Un altra cosa és si posa massa ració a cada plat.

Us deixo el tràiler:


diumenge, 12 de juny de 2016

WARCRAFT: The Beginning (2016)

WARCRAFT: l'origen

Director: Duncan Jones
Repartiment: Travis Fimmel, Robert Kazinsky, Ben Foster, Toby Kebbell, Dominic Cooper, Paula Patton, Daniel Wu, Clancy Brown,...
Valoració: 5
Gènere: Acció/Fantasia

No és una peli que volgués veure. Tampoc conec el joc de Warcraft ni m'entusiasme el tema dels orcs. O sigui que poca cosa podia esperar d'aquesta peli. I poca cosa és el que m'ha donat.

No puc dir si és fidel al videojoc o si els personatges s'assemblen o si segueix la trama... però puc dir que és una peli com moltes altres. De molt soroll i efectes especials i poca cosa més. Entretinguda i que passes l'estona, però millor no pensar-hi massa perquè no hi ha on rascar. Hi ha moltes coses que ni t'expliquen ni potser tampoc et preguntes perquè. És la típica peli de mags i orcs i cavallers. M'ha recordat aquella peli infumable de Dungeons and Dragons que va protagonitzarr Jeremy Irons... sí, jo la recordo. En fi, que és una  peli sense personalitat. Suposo que si coneixes el videojoc deus gaudir-la més, però no he parat de veure efectes especials i baralles. La història no m'ha interessat gens. Orcs entrant a un món que vivia en pau... El Senyor dels Anells? Doncs més o menys. i amb molt menys pressupost.

No he sigut mai fan de la trilogia del Senyors dels Anells la veritat. Però vista aquesta, és evident que una es basa en un novel·la que et pot agradar o no i l'altra es basa en un videojoc. Vaja que no és el mateix. A la trilogia de Tolkien hi ha una història al darrera, aquí hi ha orcs corrent amunt i avall i un rei, un regne, un cavaller... i tot barrejat.

Dels actors poca cosa es pot dir.... Travis Fimmel fa la mateixa cara de boig que fa a Vikings i poca cosa més. Dominic Cooper no és res. Vull dir que sembla sempre un actor de sèrie de TV, però no hi posa res més... sembla d'una altra època sempre (el bigoti? pot ser). El noi que fa de mag jove?? Té menys carisma que una ceba. I la resta són actors retocats per ordinador que no pots analitzar de cap manera perquè només peguen i mouen la boca.

O sigui que res, una peli de crispetes i poca cosa més. Si ets fan del videojoc potser t'interessa més, però sinó... jo no hi he connectat en cap moment. Per què l'he vist doncs? No ho sé... La situo en la mateixa línea que Narnia, El león, el armario i noséquè, ... en fi, aquestes pelis que no molesten, però que t'importen una merda si hi haurà segona part, trilogia o morirà en un únic film.

Aquí el tràiler que ja serveix per veure que això és un videojoc de 2 hores on tu no controles res:

divendres, 13 de maig de 2016

THE WITCH (2015)

LA BRUIXA

Director: Robert Eggers
Repartiment: Anya Taylor-Joy,  Ralph Ineson,  Kate Dickie,  Harvey Scrimshaw,  Lucas Dawson,...
Valoració: 8/10
Gènere: terror

No he passat ni por ni sustos veient la peli, però és cert que té un encant especial i una atmosfera molt ben creada. El tema de les bruixes queda ben reflectit sense cops d'efecte ni estridències. Cosa que avui dia s'agraeix molt la veritat.

Tothom diu que està influenciada o que recorda The Village o Das weisse band de Haneke. A mi m'ha recordat més The Blair Witch Project en quant a la creació de misteri i detalls. Recrea molt bé els ambients dels primers colons a Amèrica i el tema de la religió i la por al desconegut i això li dóna molta serietat al que estàs veient. Per una vegada s'agraeix molt no situar la peli en un món de jovenets o cases encantades... sinó en una granja perduda a tocar d'un bosc. Té tots els elements que pot tenir una peli de bruixes: nens, religió, cabres, aparicions, desaparacions, ... i tot molt ben posat.

Ara, por... doncs no. Suspens i atmosfera sí. Tensió, desgranar la història a poc a poc... que ja és una tasca difícil avui dia! Per sort està lluny de The Village al meu gust i no hi ha les "trampes" del senyor Shyamalan ni tampoc la lentitud de Haneke. Tampoc la càmera boja de The Blair Witch Project, eh?

El millor és que la història ens permet veure uns personatges ben traçats, amb pors, obsessions, mentides, fragilitat, dubtes,... en una època, un ambient i un lloc que deuria tenir molt de tot això.

Crec que és una peli "de terror" que s'ha de veure perquè recorda les pelis d'abans tipus Hammer on la creació d'atmosferes i ritme era més important. Aquí a més tenim bona fotografia i ritme pausat i duració de 87 minuts suficients per arribar al final de peli amb cert punt "raret" (digues-li por, si vols, va..)

Us deixo el tràiler:

divendres, 5 de febrer de 2016

THE REVENANT (2015)

EL RENASCUT

Director: Alejandro G. Inárritu
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Tom Hardy, Donhnall Gleeson,...
Valoració: 8'5/10

Buf! Aquest inici de 2016 està portant una bona sèrie de pelis estrenades a finals de l'any passat amb molt bon nivell! Esperem que no decaigui!

S'estrena la nova de Iñárritu, el director de la molt premiada i admirada -no pas per mi- Birdman. I aquest cop amb un remake de Man in The Wilderness de Richard C. Sarafian, amb Richard Harris fent el paper de Hugh Glass, el tramper abandonat pels seus companys quan...

Aquesta sí, davant d'aquesta, m'he de treure el barret i reconèixer que em va atrapar només començar. Deu minuts de l'inici ja et donen una base sòlida per saber que no veuràs una peli d'aventures qualsevol, ni un western clàssic. L'inici i els posteriors 150 minuts de peli et mostren el que s'entén per cinema de qualitat. Almenys com jo l'entenc. Gran fotografia, gran banda sonora, ritme pausat, reflexió, bons actors,... i anar fent!

Inárritu fa aquí un exercici molt Terrence Malick o sigui que si aquest darrer no et fa el pes, potser The Revenant no te'l fa tampoc. La peli agafa un aire molt a l'estil de The New World o The Thin Red Line o fins i tot de The Tree of Life i s'allunya molt del Birdman que tan bé li va funcionar a Inárritu el 2014. Potser per això a mi m'ha enganxat més. Ei, però no us espanteu, si no us agrada Malick, Inárritu només n'agafa l'aire, eh? No arriba a fer el mateix que Malick.

I els actors? Doncs DiCaprio no para de créixer com a actor. I això es pot dir de cada peli que fa i ja fa uns quants anys que es pot dir. Selecciona molt bé els projectes en els que treballa i sempre dóna la talla del que se li demana. En aquesta peli a més està molt ben acompanyat per un gran Tom Hardy. Aconseguirà DiCaprio l'Oscar aquest any? És igual, ens regala una gran interpretació un cop més.

I la peli com és a part de tipus Malick i grans interpretacions? Doncs seca, freda, dura, metafòrica, violenta, espiritual, èpica, callada, indecent, humana,... I tot, com deia, acompanyat d'una banda sonora molt adient de Carsten Nicolai i Ryûichi Sakamoto.

Crec que la peli s'endurà molts premis també i alhora sempre hi haurà qui dirà que és massa llarga i lenta, que no és profunda, que Inárritu no és Malick, que quina sort que no ho sigui, etc. Estic convençut que estem davant d'una de les grans pelis del 2016 independentment de les que es puguin estrenar els propers mesos, que Inárritu fa el mateix que ja va fer Sarafian l'any 1971...

Jo he gaudit com feia temps que no gaudia d'una peli. Què més us puc dir!?

Aquí el tràiler, que us recomano que no mireu perquè et fa un resum de la peli massa d'spoiler tot i que a aquestes alçades ja l'haureu vist segurament...:

dilluns, 1 de febrer de 2016

SPOTLIGHT (2015)

Director: Thomas McCarthy
Repartiment: Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber, Stanley Tucci...
Valoració: 8'5/10

Després de veure The Big Short, que vaig trobar que era un un rotllo insuportable, vaig pensar que Spotlight seria del mateix pal. Reuneixes un grup de bons actors i et penses que ells sols ja faran la peli i el guió és el de menys... Doncs NO!! Aquí tots estan superbé i la història de la que ja saps més o menys com va per estar basada en fets reals (Pedofília a Boston per part de l'Església catòlica) resulta ser molt entretinguda i explicada perfectament!

El referent de pelis de periodistes que tenia al cap quan em decidia si veure o no la peli, era la sèrie de TV The Newsroom que no em va enganxar gens ni mica. I mira, un altre cop m'equivocava! Que bé!

Aquí tenim un grup d'actors que simplement fan el què han de fer. No necessiten crear personatges amb perruques o tics nerviosos perquè l'espectador digui "oooohh.. que camaleònic és aquest tio"... No. Aquí tots estan pel què han d'estar, donant veracitat als personatges que interpreten i punt. No m'estranya gens que el Sindicat d'Actors d'Amèrica els hagi donat el premi com a grup i no només a un d'ells perquè actuen com un sol bloc perfectament. I això costa de dirigir quan tens actors que per sí mateixos ja funcionen molt bé i els barreges amb altres actors iguals... la cosa dels egos es desmadra i ningú acaba estant bé. Per tant, molt bé pel director!

La peli està molt ben explicada com he dit. La història parteix d'una petita història i és com si anessis estirant d'un fil per acabar desfent tot el què hi ha d'enredat en la història. Finament, sense nusos que facin la peli lenta o amb estrebades de ritme. Fluida i amb ritme constant.

L'estètica de la peli, tot i estar explicant fets de fa 15 anys recorda aquelles pelis dels anys 70 del tipus All the President's Men (1976) d'Alan J. Pakula. Aquí els personatges no van amb americana de pana ni fumen tota l'estona, però sembla un reportatge d'una redacció d'un diari perfectament.

L'altre valor que té la peli és que explica uns fets que aquí al nostre país no van rebre tan de ressò i crec que si veus la peli i mires les xifres d'abusos i els silencis que hi va haver i els anys que portaven produint-se... vaja, que és d'agrair que encara es faci cinema de denúncia ben fet!

En fi, que aprofiteu que el 2016 està portant bones pelis que qualsevol dia això s'acaba i ens trobem amb Michael Bay i similars ocupant totes les sales de cinema de la ciutat.

Us deixo el tràiler en VOSE cortesia de Cinescondite Rises:

dissabte, 30 de gener de 2016

GOOSEBUMPS (2015)

MALSONS

Director: Rob Letterman
Repartiment: Jack Black, Dylan Minette, Odeya Rush, Amy Ryan, etc.
Valoració: 5/10

Vaig llegir no sé on que aquesta peli recuperava l'estil de les pelis d'aventures dels 80 que de tant se n'ha parlat. Que aquesta tenia aquella "màgia" que sembla que s'ha perdut en les pelis d'ara...

I bé... una part de raó hi ha en això... potser els primers 20 minuts... La resta acaba sent una mena de Jumanji "de por" per a nens molt nens i poca cosa més.

La peli té una bona idea inicial, eh? Això de personatges de llibres de por ("malsons") que s'escapen per atemorir una ciutat té certa gràcia. El què passa és que cap dels personatges que s'escapen acaba fent ni por ni gràcia ni res. La peli és una pura desfilada d'éssers sense cap explicació que persegueixen als protagonistes i al poble. Res més. L'argument no va més enllà i té els buits típics d'aquesta mena de pelis.

Tornant al tema dels 80... La gran diferència amb pelis dels 80 és que aquí, tots els "bitxos malignes" estan fets per ordinador i es nota massa. No tenen cap mena de realisme i els actors es veu massa que parlen i interactuen amb "no res" al seu davant. És a dir, als 80 hi havia animatrònics, gent disfressada, làtex, sang de vaca barrejada amb colorant i mil coses més... aquí no. Aquí tenim ordinador i mal resolt.

Però el problema no és aquest, que també, sinó que la peli no aporta res i com he dit abans, acaba sent un Jumanji de terror amb bitxos fent destrosses aquí i allà com si fossim Gremlins sense ser-ho.

No diré masa dels actors... Jack Black no fa res d'especial si és que algun cop ho ha fet i la resta d'actors són tan simples i avorrits com a aquestes pelis solen ser. S'ha de reconèixer que intenta posar una mica d'humor i funciona a vegades.

En definitiva, una peli massa infantil pels temps que corren. Han agafat l'estils dels 80 (molt per sobre en la seva línia argumental), però s'han oblidat que han passat 30 anys i si no oferim quelcom més, la peli no acaba de quallar mai.

Us deixo el tràiler:


CREED (2015)

CREED. LA LLEGENDA DE ROCKY

Director: Ryan Coogler
Repartiment: Michael B. Jordan, Sylvester Stallone, Tessa Thompson, ...
Valoració: 7/10

Diuen que aquesta peli li pot portar algun premi a Silvester Stallone per la seva magnífica interpretació. Ah, doncs molt bé. Jo crec que és un paper que ja ha fet vàries vegades, de fet amb aquesta ja van set! Vull dir que ja el té "agafat" que podríem dir, no? Jo no trobo que en aquesta destaqui més que a Rocky VI, però potser com que ell no és el protagonista, te'n dóna una dosi més digerible si no ets fan del personatge.

Ah, la peli! Sí... Doncs això... bé, no estem davant d'un guió molt original, però sí que té algunes pinzellades que li donen un aire diferent. Ara, la peli va per on van totes. Em sembla que la única peli de boxa que m'ha sorprès ha estàs Million Dollar Baby i tampoc sé si aquella era de boxa exactament... però jo diria que sí. Vaja, que sí, sense dubte! Doncs això que deia del guió. Està ple de tòpics i d'ambients molt vistos, però com que té al Rocky pel mig, tot cobra una altra dimensió. I és que no podem oblidar que Creed podria ser ben bé la setena part de Rocky sense cap problema. Suposo que el director ha preferit titular-la Creed per si en vol continuar la saga i no haver d'arrossegar el personatge de Rocky com un llast que ja tocaria deixar anar. Jo crec que es pot iniciar una nova nissaga sota el nom de Creed. Arribarà a Creed VII? Tot és possible.

Se li ha de reconèixer que de manera hàbil no aprofita el llegat de Rocky per a fer-ne una còpia (tipus Star Wars VII, ejem...) sinó que fa una continuació dels ambients de la boxa que tan bé va saber mostrar Rocky l'any 1976. Aprofita el personatge i algunes escenes, però aquí estan fetes de nou i no són una simple còpia. Les escenes de lluita estan ben aconseguides i la peli es segueix amb interès tot i endevinar per on va. Sí, hi ha un lluitador molt bo i famós que es vol enfrontar al llegendari fill d'Apollo Creed. Potser punxa una mica amb la història de "parelleta" que té el prota amb una cantant, però tampoc molesta.

En resum, si ets seguidor de les pelis de Rocky, aquesta no pot faltar. Si t'agrada Sylvester Stallone, aquesta no pot faltar. I sí, jo sóc fan de Rcky i d'Stallone i per sobre de tot, el tema de Bill Conti, que aquí també sona en algun moment i et retorna el gust d'aquell Rocky original de xandall gris pujant les escales per sentir que volava per damunt de la ciutat.

Aquí el tràiler: